Mes: maig de 2024

Els ajuntaments de l’Associació de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, Blanes, Malgrat de Mar, Palafolls, Santa Susanna i Tordera, estan, des de fa uns mesos, immersos en l’elaboració de la Carta Alimentària i amb la intenció de fer efectiva l’Estratègia Alimentària l’any 2025.

L’objectiu comú és treballar conjuntament i coordinadament per construir un sistema alimentari supralocal més saludable, sostenible de proximitat i just i impulsar accions de política agroalimentària.

Amb un ritme de trobades quinzenals amb els tècnics d’aquestes administracions locals, s’ha anat definint, de manera simultània: a) la identificació dels actors representatius pels tallers participatius, b) les entrevistes als agents del sistema agroalimentari d’aquest àmbit territorial i finalment, c) les enquestes (de forma massiva a través de google forms) a la ciutadania de la Baixa Tordera. Tot plegat conformarà un volum documental important per dissenyar el marc de treball de l’Estratègia alimentària i que d’entrada, s’ha de consensuar a partir del document inicial de la Carta Alimentària.

El primer debat obert es va celebrar a l’Ajuntament de Palafolls el 29 de febrer i varen assistir 21 persones, la major part de les quals representaven els diferents esglaons de la cadena de valor agroalimentari (pagesia, pesca, distribució, cooperatives, serveis de comunicació fins a 11 persones) i les àrees tècniques dels consistoris locals (promoció econòmica, serveis socials, educació, sanitat, sostenibilitat, turisme i urbanisme i planejament). Es va celebrar la segona sessió participativa el 18 d’abril i, al grup constituït s’hi va afegir, per l’interès de la proposta, una colla de tècnics d’una empresa amb menjador privat de gran capacitat, interessats a elaborar menús pels seus treballadors (2 tècnics d’infraestructures i innovació de l’empresa, 2 tècnics del servei del càtering i una tècnica consultora).

Durant la primera trobada participativa es va voler que emergissin problemàtiques, necessitats i reptes que fessin referència a qualsevol temàtica relacionada amb la producció alimentària, de la pagesia i de la pesca, i els temes suggerits es varen focalitzar en la salut, l’educació, la informació alimentàries. No obstant això, no es varen deixar de banda les preocupacions centrals de qualsevol àmbit agrari com la manca de relleu agrari, la llunyania dels planejaments urbanístics de l’alimentació, als que s’hi varen afegir els propis de l’àrea de la Baixa Tordera com ara les possibles oportunitats de tenir producte local en un espai envoltat pel turisme, el rol dels equipaments i entitats agroalimentaris com els mercats, les cooperatives i la confraria de pescadors de Blanes com a majoristes, entre altres qüestions igualment centrals. D’aquesta primera reflexió i debat en va sorgir un document DAFO que va permetre interpretar pros i contres de l’estat de la qüestió.

Durant la segona trobada amb els agents de la cadena, es va aprofitar l’entrada de nous agents del territori per obrir nous fronts de debat. Es va posar l’èmfasi en la logística, les activitats al voltant de l’organització i la distribució dels productes locals, principalment horta i pesca, sense perdre el fil dels reptes que havien de identificar pel full de ruta de la Carta Alimentària: la cultura i l’educació alimentàries, els joves i l’alimentació, una informació alimentària clara, la conscienciació del consum al voltant dels aliments propers i el respecte per criteris com la qualitat, el preu i la percepció des del consum.

Paral·lelament, durant aquest procés, s’ha constatat que tots els actors, des de les diferents àrees de treball, siguin ajuntaments o bé, confraria de pescadors de Blanes o el CAP de Malgrat de Mar, des de fa temps, realitzen iniciatives i projectes al voltant de la cultura alimentària dirigits a diferents grups de població segons edats i nivells de sensibilització amb la qüestió alimentària. Aquests tallers participatius han sigut útils per, primer, reclamar consens i coordinació d’accions per definir conjuntament un marc d’execució conjunt, segon, la definició d’una estratègia comuna per acompanyar les primeres passes de les actuacions en matèria de política pública alimentària.

A partir d’aquí, amb l’equip de treball ampliat i amb més fronts oberts, s’entra a la fase de propostes per a la concreció de principis, compromisos i prioritats que hauran d’encapçalar el document final, la Carta Alimentària de la Baixa Tordera.

Anna Roca, dinamitzadora agroterritorial i professora de geografia de la UdG

29 de maig de 2024

El sector agrari continua demanant una adaptació de les restriccions del Pla de Sequera, que tingui en consideració el seu compromís en l’eficiència i la innovació en l’ús de l’aigua i el caràcter essencial de la producció d’aliments.

La millora de la situació dels embassaments fruit de les darreres pluges ha fet que la
Generalitat actualitzi l’estat de situació de sequera, deixant enrere la situació d’emergència i
situant l’escenari en excepcionalitat.

Aquest canvi es tradueix en una reducció de les restriccions en els usos de l’aigua, que en el
reg agrícola passa del 80% de reducció (emergència) al 40% (excepcionalitat) i en la
ramaderia passa del 50% (emergència) al 30% (excepcionalitat), sent encara molt difícils
d’assumir per part del sector agrari, i més si es té en compte que l’aigua utilitzada serveix per
produir aliments de proximitat i que això és essencial per tot el que aporta a nivell econòmic,
social i ambiental al territori.

Les empreses agràries de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera continuen el seu compromís en
l’adaptació a la situació de sequera, amb l’ús i implementació de sistemes de reg més eficients
(ús de degoteig i microaspersió, tensiòmetres, dosificació eficient, entre altres), canvis en la
planificació de conreus i una gestió més eficient de l’aigua a les granges.

D’altra banda, les administracions vinculades a la gestió de l’aigua mantenen, malgrat la
millora d’escenari, la voluntat de treballar per tal de retornar a l’aqüífer aigua regenerada,
amb els tractaments necessaris, i fer-lo així més resilient davant la sequera i la intrusió salina.

Hem pogut conversar amb Xavi Fontanet, coordinador del CFGM de producció agroecològica sobre el potencial d’aquest cicle.

Quin és el perfil mitjà dels estudiants del Cicle Formatiu?

Habitualment tenim diferents perfils. D’una banda, gent més jove que prové directament de la ESO o de programes de formació i inserció, amb alguna inquietud per la natura o l’activitat a l’aire lliure i amb interès a adquirir habilitats i coneixements pràctics. Però també solem tenir alguns alumnes d’entre 20 i 40 anys que provenen d’altres formacions o del món laboral, i que amb les idees més clares busquen algun tipus de sortida laboral o projectes per desenvolupar al món agrari. I també solem trobar, a cada curs, algun alumne que prové d’una família amb explotació agrícola i amb ganes de seguir l’activitat.

Creus que entre els joves hi ha estereotips lligats a la decisió de ser pagès?

Aquests estereotips hi són en la societat en general, i encara més entre els joves, que estan molt pendents de la seva imatge social tant al carrer com a les xarxes.

El relleu generacional al sector agroalimentari està en risc?

Aquesta és una realitat indiscutible quan parlem d’un model agrari lligat a petites i mitjanes explotacions familiars, l’únic model que garanteix una producció sostenible de proximitat i un teixit professional arrelat al territori. D’aquí la importància de prioritzar la creació de vocacions, la capacitació dels joves i l’accés als mitjans de producció, en especial la terra.

Les noves tècniques agrícoles i ramaderes, que prioritzen productes agropecuaris ecològics i milloren la biodiversitat, poden ser un reclam per als joves i futurs professionals del sector?

Son un bon argument i és desitjable per tothom. Però si no venen acompanyades d’un reconeixement pel que fa als preus i del suport decidit de les administracions, tornem al cap del carrer.

Quins son els principals neguits i dubtes que detecteu entre els vostres estudiants?

Els més joves han de decidir cap a on orientar el seu itinerari professional i formatiu en acabar el cicle, i alhora valorar les opcions reals de demanda de treball que tenen al seu entorn. Els més grans, decidits a incorporar-se al sector professional, bàsicament els preocupa poder accedir a la terra i als recursos materials i de gestió tècnica i administrativa que requereixen per iniciar la seva activitat.

Quin valor afegir pot aportar un treballador qualificat en el sector dels cultius i la ramaderia ecològica?

Més enllà dels coneixements i habilitats adquirits en l’etapa d’estudiant, és molt important l’interès per seguir aprenent durant tota la vida professional. Es valora l’actitud responsable a la feina, l’ordre i estructura en realitzar les tasques, la capacitat de treball en equip i l’estima per l’ofici.

L’Espai Agrari de la Baixa Tordera suposa un bon escenari on desenvolupar els coneixements adquirits al Cicle Formatiu?

Serà un bon escenari en la mesura que pugui acollir, acompanyar i donar oportunitats reals de professionalitzar-se als estudiants en pràctiques i titulats del cicle, a partir de l’aposta per un model de producció sostenible, innovador i amb criteris socials.

El relleu agrari és un dels reptes més grans que té el sector arreu.

Aquest és un diagnòstic compartit, així com la necessitat d’afrontar-ho de forma coordinada entre les diferents administracions i agents i entitats del sector, on hi ha consens que cal treballar per revertir la
situació.

L’Espai Agrari de la Baixa Tordera no és aliè a aquesta problemàtica, malgrat ser un dels espais de producció agrària referents a Catalunya, en especial per la producció d’horta: Segons dades de la Declaració Única Agrària (2002), i malgrat tenir una de les mitjanes d’edat dels titulars d’explotació més baixes del país, un 22% tenen menys de 40 anys, un 62% tenen entre 41 i 65 anys, i un 16% segueixen en actiu com a titulars de l’explotació malgrat haver sobrepassat l’edat de jubilació. Aquesta distribució per edats, amb matisos, és compartida amb altres espais agraris d’horta com el Parc Agrari del Baix Llobregat i l’Espai Agrari Cinc Sènies – Mata- Valldeix, i en els tres territoris es comparteix el neguit per l’arribada en els propers anys d’una part de important dels titulars d’explotació a l’edat de jubilació, sense tenir clar el relleu de la seva empresa.

Això es va posar de manifest el passat 11 de març, en el marc d’una reunió de treball amb l’Escola Agrària d’Horticultura i Noves Tecnologies de Cabrils on hi van participar una representació de tres espais agraris d’horta (Espai Agrari de la Baixa Tordera, Parc Agrari del Baix Llobregat i Espai Agrari Cinc Sènies – Mata – Valldeix), on també hi van participar una representació del Cicle Formatiu de Grau Mig de Producció Agroecològica de l’Institut Ramon Turró de Malgrat de Mar i representants del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i de la Diputació de Barcelona. Entre les conclusions de la trobada destaca la necessitat d’actuar amb més accions i diferents respecte el que es fa fins ara, per potenciar el relleu agrari en les explotacions d’horta, i l’acord de seguir treballant de forma coordinada i compartida per impulsar el relleu agrari en aquests tres espais referents en la producció agrària d’horta.