Descobrim la història d’una dona pagesa que ha superat obstacles i trenca estereotips a la pagesia de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera
Quan fa que et dediques a la pagesia?
Des dels 25 anys que m’hi dedico.
Quines van ser les dificultats que vas trobar a l’iniciar-te?
Fa 25 anys, els obstacles eren probablement molt semblants als d’avui. Vaig començar de zero, amb préstecs, terres de lloguer i tres anys seguits de tempestes o nevades fortes al Maresme, a més d’invasions de senglars. Aquestes adversitats van afectar molt els cultius de maduixa, i en lloc de progressar, vam retrocedir fins que vaig haver de plegar perquè la situació es va tornar insostenible. Des d’aleshores treballo a Hortalisses Pi amb la família de la meva parella.
La pagesia tradicionalment ha estat un món masculinitzat. Consideres que el fet de ser dona t’ha suposat un repte afegit per fer-te un lloc? Com ho has afrontat?
En el meu cas, soc dona però no m’he sentit mai inferior. Potser perquè les meves àvies ja eren valentes i emprenedores, i he après tant de les coses que van fer bé com de les que es podien millorar. He sigut mare treballadora, i amb la meva parella ens hem anat organitzant per tirar endavant, carregant bessons amunt i avall quan era necessari. Ell m’ha acompanyat en els encerts i errors, i mai m’he sentit discriminada. Això encara m’ha fet sentir més forta com a dona.
Quins creus que són els avantatges i desafiaments específics de ser una dona pagesa avui dia? Hi ha alguna xarxa de suport o col·lectius de dones pageses amb qui col·laboris?
A Hortalisses Pi, la presència femenina sempre ha estat important, des que el meu sogre es va casar amb la Susan. Deien que treballava més que un home, però la descripció correcta seria que treballava com una dona, perquè, després de plegar del camp, la feina continuava a casa. Aquella generació ho va patir molt més. Gràcies a elles, avui som més lliures, tot i que, si ens fixem al nostre voltant, encara sorprèn veure que el masclisme persisteix.
Actualment, a casa ens repartim la feina: qui arriba primer, fa el dinar! A l’empresa hi som el Simó Pi, la Joanna Pi, en Pol i jo en l’àmbit familiar, a més de quatre noies que considerem com de la família i que s’encarreguen de la selecció i atenció a la venda directa. Els nois s’encarreguen de les feines dels camps. Avui dia, hi ha una xarxa molt forta de dones al sector agrari i ramader, com el col·lectiu Dones Món Rural, que us recomano conèixer.
La manca de relleu generacional és un dels grans problemes de la pagesia avui dia. Quins valors consideres més importants transmetre a les noves generacions que es vulguin dedicar a l’agricultura i garantir-ne la continuïtat?
Tenim dos fills que tenen 23 anys. L’Aina ha estudiat ciències mediambientals i en Pol ha fet un cicle formatiu d’agricultura ecològica, tenint clar que volia quedar-se al camp amb nosaltres. Té la sort de comptar amb una empresa agrícola familiar que ha progressat amb el temps i segueix avançant, però això no evita que continuem treballant moltes hores amb dedicació i esforç.
A què ha d’estat disposat un jove que es vulgui dedicar a l’agricultura?
A suportar fred, calor i llargues jornades. La constància és clau, tot i que cal ser conscient que actualment tot suposa una despesa considerable i assumir els costos és difícil. A l’inici, amortitzar crèdits, pagar el planter, el lloguer, el personal i els fitosanitaris pot ser un problema. Des que sembres fins que reculls, passa molt de temps i no tens sou. Avui dia, més que treballar al camp, el pagès ara treballa amb el quadern de camp.
Crec que és fonamental que hi hagi persones valentes, mogudes per la il·lusió, a qui se’ls pugui donar el suport necessari per fer-ho possible. Estem parlant que els aliments de les properes generacions poden estar en mans de multinacionals. Actualment, ja hi ha grups inversors en aquest sector.
La sequera generalitzada està afectant de manera molt directa el vostre sector. Com està impactant al vostre dia a dia, i quines estratègies esteu adoptant per fer-hi front?
Per sort la sequera de moment no l’hem acusat, però nosaltres ja fa més de 30 anys que reguem amb el sistema gota a gota, i també fem cultiu hidropònic. Aquests sistemes permeten un estalvi important d’aigua, ja que només es rega just on està la planta. Tanmateix, si arribés una sequera més seriosa, seria un problema greu.
Crec que la majoria de persones fem un mal ús de l’aigua. Amb l’augment de la densitat de població, hi ha més rentadores, piscines i indústries que no fan un estalvi adequat. Els aliments haurien de ser prioritaris, però fins que no en falti, la gent no li donarà prou valor.
