Hem entrevistat en Santi Manresa, de Can Gaget, productor i soci de la cooperativa de Tordera, on també forma part del consell rector. Manresa és un dels majors productors de fesols secs, especialment mongeta del ganxet i altres varietats locals i antigues.
Quines característiques diferencials té la mongeta del ganxet en comparació amb altres varietats?
La mongeta del ganxet es caracteritza pel seu gust suau i la seva textura cremosa. És famosa pel seu ganxo, que li dona nom, tot i que jo no soc gaire consumidor perquè, a casa, en fèiem molt sovint i me’n vaig cansar un xic! Em centro més en la producció que en el consum.
Quins són els principals reptes en el seu cultiu?
És una llegum bastant delicada. Abans es cultivava més d’hora, ja que antigament s’havien de pagar els lloguers per Tots Sants i ja s’havia collit la mongeta. Ara, la collita es retarda gairebé un mes. El cultiu de la mongeta de canya, en particular, és molt laboriós i crec que està en perill d’extingir-se. La producció cada vegada és menor i el consum també, ja que és principalment gent gran qui la compra.
Es nota una baixada en el consum?
No tant, perquè també ha disminuït la producció. Això sí, crec que en uns anys veurem la mongeta del ganxet molt més cara. L’envelliment del sector agrícola és un altre repte; l’edat mitjana del pagès és alta, i no sé qui quedarà d’aquí a deu anys per continuar aquest cultiu.
Com ha evolucionat la demanda en els últims anys? Ha augmentat el reconeixement de la seva qualitat i singularitat?
Encara que la producció ha disminuït, la mongeta del ganxet és molt reconeguda per la seva qualitat. A més, cada cop es valora més que sigui produïda localment. Tot i això, les dificultats econòmiques del passat, com el preu baix pagat al productor, han fet que molts deixessin de conrear-la.
Quines condicions climàtiques i de terreny són favorables per a la mongeta del ganxet?
La terra de gresa que tenim aquí és ideal, ja que és lleugera i permet una bona transpiració. El sauló del Montseny també és molt característic. Al Vallès, per exemple, es cultiva en terrenys d’argila i també dona bons resultats. Climàticament, les mongetes s’han de regar al principi, quan se sembren a l’agost, però a la tardor, si hi ha prou humitat, no cal regar tant. Tot i això, les pluges excessives poden fer que les mongetes surtin tacades.
Quin paper tenen la sostenibilitat i les pràctiques agrícoles respectuoses amb el medi ambient en la vostra producció?
Jo no hi tiro res, només algun herbicida al començament, i segons l’any, per controlar les males herbes, però no utilitzo insecticides. A més, la recollida es fa a mà.
La mongeta del ganxet està vinculada a la cuina tradicional catalana. Quin plat destacaries amb elles?
El que recordo més de petit és la mongeta amb cansalada. Les fèiem, però, amb mongetes del bitxo. Recordo aquella textura tan cruixent i característica.
Tens alguna anècdota relacionada amb el cultiu i la producció de la mongeta?
El meu pare havia produït mongetes tota la vida. Era un pagès 100%. Jo, en canvi, em dedicava a la maquinària de construcció, però després de la crisi vaig decidir redirigir la meva carrera cap al camp. Ara, els meus fills també sembla que s’interessen per la maquinària agrícola, així que potser tindrem relleu generacional.