El Banc de Terres arriba a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera

Una eina per facilitar l’accés a la terra i garantir la continuïtat agrària

Els bancs de terres són una iniciativa impulsada per la Diputació de Barcelona per posar en contacte propietaris de terrenys amb persones que volen engegar un projecte agrari o bé ampliar la seva explotació. Es tracta d’una eina d’intermediació que busca garantir la continuïtat de l’activitat agrària, evitar l’abandonament de terres i fomentar la producció d’aliments de proximitat.

Aquesta iniciativa ja s’ha implementat amb èxit en diferents zones de Catalunya, com el Parc Rural de Montserrat o el Parc Agrari de la Conca d’Òdena. Ara, es vol posar en marxa a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, que inclou els municipis de Palafolls, Tordera, Malgrat de Mar, Santa Susanna i Blanes.

Actualment, el projecte ja està en marxa. En una primera fase, s’ha dut a terme un inventari de parcel·les potencials que es troben en desús o abandonades. Un cop identificades, el següent pas ha estat contactar amb els propietaris per informar-los de les possibilitats que ofereix el Banc de Terres. Ara, a principis de març, es posaran en marxa diverses jornades de difusió per donar a conèixer aquesta eina tant als propietaris com als pagesos interessats.

Segons ha explicat Pere Navarro, tècnic de la Direcció Territorial Agrària de la Diputació de Barcelona, el Banc de Terres “és una eina d’intermediació entre propietaris de terres i persones que volen engegar un projecte agrari o ampliar la seva explotació. L’objectiu és trobar un encaix entre ambdues parts perquè les terres continuïn treballant-se o es recuperin per a la producció d’aliments.”

El Banc de Terres de la Baixa Tordera forma part del projecte BCN Agrària, que té com a objectiu establir mecanismes de cooperació i transferència de coneixement per consolidar iniciatives d’accés a la terra. A més, vol esdevenir un referent per a la creació de nous bancs de terres, compartint l’experiència adquirida en altres territoris.

Amb aquesta iniciativa, es vol donar una nova oportunitat a terres en desús, facilitant l’accés a la terra als pagesos que busquen nous espais per conrear i fomentant així l’activitat agrícola a la Baixa Tordera. Les primeres jornades informatives tindran lloc durant el mes de març, amb l’objectiu d’explicar el funcionament del projecte i animar tant propietaris com pagesos a formar-ne part.

Si estàs interessat a saber-ne més, segueix-nos a les xarxes socials, on anirem informant sobre les sessions i les novetats del Banc de Terres de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera.

Cuina mediterrània de temporada a Tordera – Restaurant Camí Ral

Un restaurant familiar que aposta per la proximitat i la qualitat en cada plat.

El restaurant Camí Ral, situat a Tordera, és un referent en la cuina mediterrània basada en productes de temporada i proximitat. La seva filosofia se centra a oferir menús setmanals i de cap de setmana, amb receptes que s’adapten als ingredients frescos del moment.

Cada plat que surt de la seva cuina és fruit de la passió i dedicació del seu equip, que treballa per garantir una experiència gastronòmica autèntica i accessible per a tothom. Els comensals poden gaudir de propostes variades, amb sabors tradicionals combinats amb tocs creatius, que fan de cada àpat una experiència única.

Esqueixada – @restaurant_cami_ral

L’objectiu de Camí Ral és transmetre als clients la importància del producte local, oferint una cuina de qualitat que respecta el territori i els seus productors. Un espai ideal per a qui busca gaudir d’una gastronomia sostenible i saborosa al cor de la Baixa Tordera.

L’Escola Les Ferreries de Palafolls i el seu projecte d’hort escolar

Un projecte educatiu perquè l’alumnat descobreixi el cicle de vida de les plantes i la importància de l’agricultura.

L’alumnat de 4t de primària participa en un projecte per reactivar l’hort escolar, una iniciativa que combina aprenentatge teòric i pràctic sobre el cultiu de plantes i la importància de l’agricultura  en la nostra alimentació.

El projecte va començar al gener amb una visita als Planters Casas de Palafolls, on els infants van descobrir com se sembraven les llavors  i quin paper tenien en la propagació de noves plantes. Durant la visita, van tenir l’oportunitat de sembrar manualment algunes llavors, que es van deixar als planters perquè creixessin en les millors condicions.

Quan el planter ha crescut prou, l’alumnat el recull i, amb l’ajuda de les famílies de 4t, reactiven l’hort de l’escola. Aquesta activitat forma part de l’aprenentatge de les plantes i fomenta la responsabilitat i la consciència ambiental dels infants, alhora que reforça el treball en equip entre alumnes, famílies i escola.

L’hort escolar no només és un espai d’aprenentatge pràctic, sinó també un lloc per transmetre valors com la sostenibilitat, el respecte per la natura i la importància del treball agrícola. El contacte directe amb la terra i el procés de cultiu permet als infants entendre millor el cicle de vida de les plantes i valorar l’esforç dels pagesos que treballen per garantir els aliments que arriben a taula.

Gràcies a iniciatives com aquesta, l’agricultura esdevé part de l’educació de l’alumnat, apropant-los a un sector essencial i reforçant el vincle entre l’escola i el territori. Aquest projecte no només afavoreix l’aprenentatge científic i mediambiental, sinó que també ajuda a valorar la importància del consum de proximitat i la conservació del medi natural.

Amb l’hort escolar, l’Escola Les Ferreries aposta per una educació més pràctica i vivencial, on la natura es converteix en una aula oberta plena d’oportunitats per créixer i aprendre.

El sòl com un sistema viu: l’IRTA investiga a l’Espai Agrari l’estat de salut dels sòls

Investigació de l’IRTA sobre la importància de la salut del sòl i l’impacte de diferents pràctiques agrícoles

El sòl és un element essencial per a l’agricultura i els ecosistemes, ja que proporciona nutrients a les plantes, reté aigua i acull una gran diversitat de microorganismes. Un sòl saludable contribueix a la productivitat agrícola, la biodiversitat i fins i tot a la lluita contra el canvi climàtic.

Segons l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries), la salut del sòl depèn en gran part de les pràctiques agrícoles que s’hi apliquen. Per aquest motiu, l’equip de salut del sòl del programa de Protecció Vegetal Sostenible de l’IRTA està duent a terme un estudi a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera per analitzar com diferents tècniques de maneig del sòl afecten la seva qualitat i equilibri ecològic.

Un dels elements més importants per mantenir un sòl sa són els fongs micorrízics, organismes que estableixen una relació simbiòtica amb les arrels de les plantes. Aquests fongs ajuden les plantes a absorbir millor l’aigua i els nutrients, les protegeixen de malalties i, a més, tenen un paper fonamental en el segrest de carboni, un procés que contribueix a reduir el CO₂ de l’atmosfera.

Quan el sòl es gestiona correctament, aquests fongs es multipliquen i milloren la fertilitat del terreny. Per contra, una mala gestió del sòl pot reduir-ne la presència i afectar negativament la qualitat del cultiu.

Autoria: Carme Biel

L’estudi de l’IRTA a la Baixa Tordera analitza la salut del sòl en parcel·les amb diferents tipus de maneig agrícola:

  • Parcel·les amb esmenes orgàniques: S’utilitzen compostos naturals i adobs orgànics per enriquir el sòl.
  • Parcel·les amb fertilització mineral: S’apliquen fertilitzants sintètics sense l’ús de matèria orgànica.

Des de fa quatre anys, s’analitzen mostres de sòl per avaluar la seva fertilitat, la presència de microorganismes i l’acumulació de carboni. Els resultats obtinguts fins ara són clars:

  • Les parcel·les amb esmenes orgàniques han experimentat un augment en el contingut de carboni orgànic i una major presència de fongs micorrízics, millorant així la fertilitat i la biodiversitat del sòl.
  •  En canvi, les parcel·les amb fertilització mineral han registrat una disminució del carboni orgànic i una menor diversitat microbiana, cosa que pot afectar la seva capacitat de retenir nutrients i aigua.

Aquests resultats reforcen la importància d’aplicar pràctiques agrícoles sostenibles per millorar la salut del sòl i reduir l’impacte ambiental de l’activitat agrícola. A més, la investigació serveix com a base per entendre millor com el maneig del sòl influeix en la seva qualitat a llarg termini.

Presentació de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera a la Diputació de Girona

L’Espai Agrari de la Baixa Tordera es presenta a la Diputació de Girona per enfortir col·laboracions i impulsar el sector agrari de proximitat

L’àmbit territorial de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera abasta 5 municipis – Blanes, Malgrat de Mar, Palafolls, Santa Susanna i Tordera- de dues comarques diferents (el Maresme i la Selva) i de dues diputacions (Diputació de Barcelona i Diputació de Girona). En aquest context es fa necessari cercar la col·laboració de totes les administracions implicades, i amb aquesta finalitat, el passat dijous 6 de febrer es va presentar l’Espai Agrari de la Baixa Tordera a la Diputació de Girona.

A la reunió hi va participar el vicepresident de la Diputació de Girona Jordi Camps, i per part de l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera el president Francesc Alemany i, en representació de l’Ajuntament de Blanes, el primer tinent d’alcalde Joan Felip i la cap de Promoció de la Ciutat Montse Torres.

La trobada va servir per explicar els objectius, l’organització i les línies de treball de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera,  constatar que la promoció de la producció agrària de proximitat i el suport al sector agrari són línies de treball compartides, i per obrir vies de col·laboració en el futur.

Els efectes del fred en els conreus de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera

L’impacte de les baixes temperatures en els cultius i les estratègies per minimitzar els danys segons Jordi Ariño, de la Federació Selmar.

El fred és un factor determinant en l’agricultura, especialment a l’horta de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. Tot i que en alguns casos les baixes temperatures poden beneficiar determinats cultius, en d’altres poden causar estralls i afectar la producció. Alguns dels cultius més sensibles a les gelades són el tomàquet i el pèsol, que es poden veure perjudicats per baixades brusques de temperatura durant l’hivern i inicis de primavera.

El tomàquet (Solanum Lycopersicum L.) És un dels cultius més vulnerables, especialment quan el seu trasplantament als hivernacles es realitza a mitjans o finals de febrer. Quan la temperatura baixa de 0 °C, les plàntules presenten un color morat característic a les fulles. Tot i que les plantes es poden recuperar si la temperatura no ha descendit massa, el fred pot afectar la correcta formació del primer pom floral, fet que repercuteix negativament en la collita i genera pèrdues econòmiques als pagesos.

El pèsol (Pisum sativum) també queda afectat. Quan les temperatures baixen per sota de 0 °C durant un temps prolongat, les tavelles poden mostrar taques blanques i acabar desenvolupant fruits que no engreixen adequadament, fent-los inviables per a la seva comercialització. Aquest fenomen pot reduir significativament la producció i afectar-ne la qualitat.

Detall de tabella de pèsol afectada per baixes temperaturas (-3 oC)

Per evitar danys en els cultius, els productors de l’Espai Agrari poden aplicar diverses tècniques de protecció davant d’episodis de fred intens:

  • Ús de manta tèrmica: Es tracta d’un material lleuger que es col·loca sobre cultius baixos, com l’enciam o la tomaquera, per proporcionar una capa protectora davant les baixes temperatures. Aquesta tècnica és especialment efectiva quan les temperatures es mantenen properes als -1 °C o -2 °C.
Coberta amb manta tèrmica sobre cultiu d’enciam
Coberta amb manta tèrmica sobre cultiu de tomaquera
  • Reg per aspersió durant les hores més fredes: Aquesta tècnica consisteix a regar els cultius quan s’apropa la temperatura mínima del dia, generalment a la matinada. Quan l’aigua es congela sobre la planta, allibera calories i crea una capa de gel que actua com a aïllant, protegint el cultiu.

Tot i els efectes negatius sobre alguns cultius, el fred pot ser un aliat per a altres tipus de produccions. Cultius com els calçots, cebes, porros i bràssiques es beneficien de temperatures baixes, que afavoreixen el seu desenvolupament i milloren la qualitat del producte final.

A més, els hiverns amb temperatures baixes i fins i tot extremes ajuden a reduir la presència de plagues de cara a les estacions més càlides, millorant així la sanitat vegetal de l’entorn.

L’adaptació als canvis de temperatura i l’ús de tècniques agronòmiques adequades són clau per garantir la viabilitat dels cultius i mantenir una producció agrícola sostenible a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera.

L’explotació d’horta d’en Francesc Xavier Carbó i la Cristina Pozo a Sant Genís de Palafolls

Un projecte agrícola familiar que aposta per la qualitat, la proximitat i la sostenibilitat.

A Sant Genís de Palafolls, en un entorn privilegiat entre bosc i conreus, hi trobem Mas Rabassa, una explotació agrícola familiar gestionada per Francesc Xavier Carbó i Cristina Pozo. Amb una superfície de 4 hectàrees, de les quals 1,7 hectàrees són d’hivernacles, aquesta finca es dedica a la producció i venda de proximitat d’hortalisses, apostant per una agricultura respectuosa amb el medi ambient i compromesa amb la sostenibilitat.

L’objectiu de Mas Rabassa és oferir productes de qualitat minimitzant l’ús de tractaments fitosanitaris i reduint l’impacte ambiental. Per aconseguir-ho, implementen diverses pràctiques sostenibles que garanteixen un sistema de producció respectuós tant amb el productor com amb el consumidor i l’entorn natural.

Reducció de plàstics en el cultiu
A la finca es prioritza l’ús de materials biodegradables com la palla o el paper per encoixinar els cultius, reduint així la utilització de plàstic. I en els cultius on s’utilitza plàstic, aquest sempre es retira del terra un cop acabat el cultiu i es porta fins a la deixalleria per a la seva destrucció adequada.

Control biològic de plagues
Per minimitzar l’ús de productes químics, Mas Rabassa ha implantat un sistema de control biològic de plagues basat en la fauna auxiliar. Plantes reservori de fauna beneficiosa es distribueixen per tota la finca per fomentar la presència natural d’insectes depredadors de plagues. Quan cal, també s’introdueixen insectes beneficiosos adquirits a empreses especialitzades.

Reducció de males herbes sense herbicides
S’apliquen tècniques com la sembra de cultius en verd, que competeixen amb les males herbes i, alhora, milloren la fertilitat del sòl. També es practica el volteig superficial de la terra en zones amb alta presència d’espècies invasores i s’utilitza plàstic biodegradable en els cultius d’hivern.

Fertilització mixta per millorar la qualitat del sòl
Per garantir un sòl fèrtil i saludable, la finca aposta per una fertilització mixta combinant fems de cavall, adobs en verd i adobs minerals, un sistema que aporta nutrients de manera equilibrada i afavoreix la regeneració natural del sòl.

Eficiència en el reg i ús d’energies renovables
Tota la finca està equipada amb un sistema de reg per degoteig i microaspersió, prioritzant el degoteig per reduir el consum d’aigua i evitar humitats excessives que puguin afavorir l’aparició de fongs. A més, per reduir la dependència de fonts d’energia convencionals, Mas Rabassa compta amb plaques solars i un sistema de calefacció per biomassa als hivernacles, utilitzant restes vegetals com a combustible.

A continuació veureu els diferents cultius que hi ha en aquests moments:

El projecte de Can Saleta

Agricultura de proximitat, diversitat de cultius i un espai per connectar amb la terra a Tordera.

Can Saleta és molt més que una petita empresa agrícola. És un projecte liderat per dos socis, l’Abel i l’Iban, que comparteixen una passió per la terra i la producció d’aliments de qualitat. Situada a Tordera, la finca de Can Saleta es caracteritza per la riquesa de les seves terres, que permeten el cultiu d’una gran varietat de productes frescos i de temporada.

Els cultius principals de Can Saleta són els calçots, els tomàquets de penjar i els fesols de ganxet, un producte emblemàtic del territori. Segons la temporada, també s’hi poden trobar altres llegums com el fesol menut, així com carabasses, melons, síndries i, fins i tot, cultius de secà com la civada.

Hort de Can Saleta

Aquesta varietat de cultius no només respon a la demanda del mercat, sinó que també reflecteix un compromís amb la sostenibilitat i la rotació de conreus, que contribueixen a mantenir la fertilitat del sòl i a reduir l’impacte ambiental.

Can Saleta no disposa d’una botiga física, però això no és cap impediment per arribar als consumidors. El seu model de venda es basa en la relació directa amb restaurants, fruiteries i cooperatives agrícoles, que valoren la qualitat i la frescor dels seus productes. A més, també ofereixen venda directa a particulars, fomentant el consum de productes locals i de temporada.

Cultius de Can Saleta

A més de la producció agrícola, Can Saleta també organitza tallers i xerrades informatives sobre el món agrícola, amb el suport de l’Ajuntament de Tordera. Aquestes activitats ajuden a sensibilitzar la població sobre la importància de l’agricultura local, la sostenibilitat i la gestió responsable dels recursos naturals.

Can Saleta representa l’esperit de l’agricultura de proximitat: un projecte arrelat al territori, compromès amb la qualitat dels seus productes, el respecte pel medi ambient i la connexió amb la comunitat.