Com la manca d’aigua afecta pol·linitzadors, enemics naturals i la producció agrària
La biodiversitat agrícola no només garanteix aliments a les nostres taules, sinó que juga un paper clau en l’equilibri dels ecosistemes. A l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, com en molts altres territoris, la sequera persistent està posant en risc aquest equilibri. La Judit Arnó, investigadora de l’IRTA, ens explica com afecta aquest fenomen a la biodiversitat i què podem fer per mitigar-ne els efectes.
Els pol·linitzadors depenen directament de les plantes amb flor per alimentar-se de pol·len i nèctar. Però quan la disponibilitat d’aigua disminueix, la floració es redueix, afectant tant la seva alimentació com la seva capacitat de reproducció. Això té conseqüències directes sobre els cultius que necessiten la pol·linització entomòfila (realitzada per insectes): menys abelles significa menys fruites i llavors, i per tant, menys producció agrícola.
La sequera també perjudica els enemics naturals de les plagues, com depredadors i parasitoides, que no només necessiten recursos vegetals (nèctar i pol·len), sinó també recursos animals (els herbívors de què s’alimenten). Si hi ha menys vegetació, hi haurà menys plagues i, en conseqüència, menys presència d’aquests insectes beneficiosos.
La desaparició d’aquests aliats naturals implica una menor capacitat per controlar les plagues de manera biològica. Això pot portar a un increment en l’ús de plaguicides, una pràctica que xoca frontalment amb els objectius europeus de reducció de productes químics al camp i que pot tenir conseqüències negatives sobre l’equilibri ecològic.
A més, molts insectes, tan beneficiosos com plagues, tenen parts del seu cicle vital relacionades amb el sòl o amb l’aigua. Amb menys humitat i més temperatura, aquests cicles es veuen alterats, dificultant la seva supervivència i contribuint a la desestabilització del sistema agrari.
Una de les respostes més immediates davant la pèrdua de biodiversitat és crear refugis naturals. Però com apunta Judit Arnó, fer-ho amb espècies vegetals que requereixen molta aigua no és sostenible en un context de sequera. La solució implica escollir plantes adaptades al nostre clima: resistents a la calor, la baixa pluviometria i la irregularitat en el reg.
Aquesta situació no és temporal. Per això, des de l’IRTA i altres centres de recerca s’està treballant de forma transversal per entendre millor com aquestes condicions extremes afecten els cultius, els insectes i la dinàmica agrària. L’objectiu és clar: trobar estratègies per adaptar-nos a un futur més sec i incert, però també més resilient.