Parlem amb Pol Cordón, tècnic de la Cooperativa Conca de la Tordera, sobre el nou projecte de camps propis, el paper del departament tècnic i l’aposta pel relleu generacional al territori.
1. Ens pots explicar breument quin és el teu paper a la Cooperativa de la Conca de la Tordera?
Formo part de l’equip tècnic. Som un equip de 4 enginyers i enginyeres agrònomes i el nostre objectiu és garantir una bona producció per tal de servir als nostres clients. Fem assessorament tant a nivell de sanitat vegetal com de maneig de cultius.
Des de fa uns 5 anys que programem els cultius amb els pagesos per mantenir un flux el més constant possible d’entrades i que aquest compleixi amb els objectius de vendes. Aquesta és una dinàmica menys habitual del que podria semblar i creiem que aquesta coordinació entre el mercat i producció és essencial.
Dins del departament tècnic també fem tasques administratives com la gestió de la DUN pels socis, quaderns de camp.
També estem contents de poder estar certificats amb diferents segells com la Producció Integrada o GLOBAL G.A.P. A a nivell de camp i ISO 22000 en seguretat alimentària a la central.
També tenim un sub-departament de i+d on fem projectes en àmbits com la reducció del malbaratament, la sanitat vegetal, maquinària agrícola i optimització de recursos.
2. En què consisteix el projecte dels camps de cultiu que esteu impulsant actualment?
Aquest any hem iniciat la plantació dels primers cultius a camps propis amb l’objectiu de fer de pulmó extra pels cultius que presenten més dificultats en determinades èpoques de l’any. Per exemple, a la primavera sovint es dona una baixada de qualitat i de producció a causa de problemes fúngics a la fulla, ja que en aquest període es donen les condicions ideals pel míldiu. A més molts socis ja estan aixecant els cultius d’hivern per fer el tomàquet. Sabent aquesta situació ens anticipem per garantir la producció mínima necessària fent que els camps de la Conca adquireixen un paper clau, sense entrar en conflicte amb les produccions dels nostres socis i sòcies.
3. Quin objectiu tenen aquests camps pel que fa al relleu generacional?
A part de fer de pulmó productiu l’objectiu és formar a joves perquè aprenguin l’ofici i poder garantir un relleu amb garanties sense que l’agricultor hagi d’assumir grans riscs.
4. A qui va adreçat el projecte i què pot aportar a persones que es volen iniciar en l’agricultura?
Va adreçat a tot jove que tingui ganes d’iniciar-se al camp. El que aporta és la reducció del risc inicial, hem de pensar que quan un s’inicia a l’horta els primers ingressos sovint no arriben fins al cap de dos mesos, anant bé. Aquí el que es fa és separar els ingressos de la producció, ja que el jove agricultor està a sou de la cooperativa.
5. Quin paper tenen els camps d’assaig dins del projecte?
L’objectiu és que els camps siguin una explotació productiva viable i que a la vegada serveixi de camp de prova noves varietats, materials i estratègies.
6. Com s’emmarca la col·laboració amb la Fundació Selmar?
Selmar i la Conca sempre hem tingut una relació molt propera. Ells fan la cria i alliberacions de fauna auxiliar a molts dels nostres socis, són un punt de coneixement tècnic de referència a la zona. Hem treballat junts en diversos projectes, alguns de molt ambiciosos, com el de la degradació fulla de porro amb larves de mosca soldat per generar compost. Ara les seves instal·lacions es trobaran just al costat dels camps nous.
7. Què pot suposar aquest projecte per al territori de la Conca de la Tordera?
Esperem que ajudem a incentivar i motivar als joves, que es canviï la percepció negativa que moltes vegades es té de la feina de pagès i ho sapiguem explicar a tothom.
En un futur ens agradaria poder fer activitats com les que ja es fan al món vitivinícola on la producció primària, la gastronomia i el turisme uneixen esforços per explicar un relat de territori.
8. Quins són els pròxims passos o reptes més immediats?
El repte immediat és fer que la finca funcioni, trobar un model productiu escalable a altres explotacions i ajudar a revertir la situació actual d’abandonament de camps de cultiu.