El Pla Territorial Sectorial per a la Generació Elèctrica Eòlica i Fotovoltaica, les seves Línies d’Evacuació i els seus Elements d’Emmagatzematge, conegut com a PLATER, és el document que determinarà, arreu de Catalunya, on es podran instal·lar parcs eòlics i fotovoltaics durant els propers anys. El Govern el va sotmetre a informació pública el 29 d’abril de 2026 (Edicte de l’Institut Català d’Energia, DOGC núm. 9655), i des de llavors ajuntaments, entitats i particulars han pogut presentar-hi al·legacions.
Per als cinc municipis de l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera (Blanes, Malgrat de Mar, Palafolls, Santa Susanna i Tordera), el PLATER no és un tràmit llunyà: la seva zonificació té caràcter vinculant per al planejament urbanístic municipal, i defineix quines zones són aptes, prioritàries o no aptes per acollir aquestes instal·lacions. En bona part dels casos, els criteris tècnics que fan «aptes» uns terrenys, planers, ben orientats, amb bona insolació, coincideixen amb els mateixos criteris que fan que aquell sòl sigui agronòmicament valuós. És precisament aquesta coincidència la que ha portat diversos ajuntaments de la Baixa Tordera a presentar al·legacions detallades al Pla.
Cal dir-ho clarament: els objectius del PLATER; avançar cap a un model energètic renovable, són també els nostres. El debat no és si cal impulsar les renovables, sinó on i com es fa. I en aquest sentit existeixen opcions molt més òptimes que ocupar sòl agrícola productiu.
Mapa de zonificació fotovoltaica del PLATER a la Baixa Tordera. En blau fosc s’indiquen les zones prioritàries; en blau clar, les zones aptes no prioritàries; en rosa, les zones no aptes, i en gris, el sòl possiblement artificialitzat o edificat.
Font: PLATER, informació pública (2026).
Tordera: al·legacions i tres projectes ja sobre la taula
L’Ajuntament de Tordera ha presentat un extens escrit d’al·legacions, signat per l’alcaldessa Elisabet Megias Pinós, que desenvolupa vuit motius d’oposició o de modificació del PLATER, entre els quals destaquen:
- La manca d’una anàlisi d’afectacions agràries real i individualitzada per al terme municipal: el document actualment a l’expedient és, segons l’Ajuntament, purament «macroterritorial» i no valora l’impacte concret sobre les explotacions de regadiu de la plana del Tordera.
- La petició d’excloure de les zones aptes i prioritàries els sòls agrícoles d’alt valor productiu, en particular els sectors de Sant Tou i Vallmanya, en línia amb els objectius de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera i de l’Estratègia alimentària de Catalunya 2025-2028.
- La necessitat de regular la concentració de projectes propers entre municipis (per exemple als límits amb Maçanet de la Selva i amb Blanes), per evitar que la suma de diverses instal·lacions individualment conformes acabi generant, de facto, un macroparc.
- Una proposta municipal alternativa de zonificació, que redistribueix les zones aptes cap als sectors de menor sensibilitat agrícola, forestal i paisatgística, mantenint el compliment dels objectius energètics assignats al municipi.
Més enllà del debat normatiu, a Tordera ja hi ha tres expedients concrets de parcs fotovoltaics que afecten sòl agrícola del municipi. Un d’ells ha obtingut resolució favorable, mentre que els altres dos han rebut informe desfavorable tant de l’Ajuntament com de la Comissió d’Urbanisme.
Aquests tres casos il·lustren bé la tensió de fons: mentre el PLATER busca agilitzar l’aprovació de projectes renovables, els municipis i les comissions d’urbanisme continuen exercint un paper de filtre sobre l’impacte real que cada projecte té sobre el territori agrari.
Palafolls: autonomia municipal i protecció del Parc Agrari
L’Ajuntament de Palafolls també ha presentat un ampli informe d’al·legacions, que posa l’accent en dos eixos principals:
- El respecte a l’autonomia i a les competències urbanístiques municipals, que l’Ajuntament considera vulnerades per determinacions del PLATER que condicionen o substitueixen la valoració que correspon a les comissions territorials d’urbanisme.
- La protecció dels valors agraris i paisatgístics de la plana de la Baixa Tordera, especialment del Parc Agrari de la Tordera i del paisatge d’atenció especial «Espais agrícoles del Maresme i la Tordera», identificats pel Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona com a espais d’agricultura de regadiu i horta d’alt valor, amb productes de qualitat com la mongeta del ganxet.
Palafolls sol·licita, entre altres coses, que la cartografia del PLATER no s’imposi sense matisos sobre els sòls protegits pel planejament municipal i pel Catàleg de paisatge, i que es revisi la delimitació de les zones aptes eòliques en el sector oriental del municipi, que afecta terrenys inclosos en aquest paisatge d’atenció especial.
Una alternativa més òptima: el sostre dels polígons industrials
Compartim els objectius del PLATER, però hi ha maneres molt més òptimes d’assolir-los. Tot el que pugui anar sobre sostre és molt millor que el que s’ubica sobre terra: aprofita superfícies ja transformades, no compromet sòl fèrtil ni explotacions en actiu, i s’ubica a prop d’on es consumeix l’energia.
I és una opció real a casa nostra. Tots els municipis de l’Espai Agrari disposem de superfícies de sostre molt importants en els respectius polígons industrials: cobertes de naus i d’altres edificacions que poden acollir instal·lacions fotovoltaiques sense ocupar ni una hectàrea de terra agrícola. Per això cal recalcar-ho i insistir-hi: el PLATER ha de prioritzar i facilitar aquesta via abans de qualificar com a aptes els sòls agrícoles de més valor de la plana.