La implementació de marges florals, especialment amb calèndules, ha permès controlar les plagues de manera biològica, fomentant la biodiversitat i reduint l’ús de químics en els cultius de la Baixa Tordera.
Entrevista a Jordi Ariño, responsable de la Federació Selmar
Què va motivar la Federació Selmar a implementar marges florals per al control de plagues a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera?
Doncs va ser degut a la dificultat cada cop mes manifesta de controlar les plagues exclusivament amb l’ús d’insecticides, i per impulsar l’adaptació cap a mètodes mes d’acord amb el respecte al medi ambient i la biodiversitat.
Podries explicar-nos com funcionen els marges florals per controlar de manera biològica les plagues dels cultius? Quin paper té la calèndula en aquest procés?
Els marges florals fan la funció d’atraure, sobretot durant el període de floració, a tot tipus d’insectes, una part dels quals actuaran com a depredadors o parasitosis de les plagues dels cultius. Al mateix temps, utilitzaran aquests marges com a font d’alimentació i refugi pels adults. La calèndula és especialment important per atraure el depredador Macrolophus pygmaeus, una espècie clau en el control d’algunes de les plagues dels nostres cultius.
Quins són els principals beneficis que heu observat des de la implementació dels marges florals, tant en termes de reducció de tractaments químics com de millora de la qualitat dels cultius?
Sobretot hem apreciat beneficis en la reducció de l’ús d’insecticides. El tenim quantificat en un 26% quan els marges estan formats per diverses espècies i en un 29% en marges formats només per calèndules.
Com ha afectat aquesta tècnica sostenible la biodiversitat local i quins canvis específics heu notat en l’ecosistema de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera?
S’ha passat d’una situació de marges sense vegetació, que anomenem “nets”, amb els problemes d’erosió que això pot comportar, a veure cada cop més presència de marges florals propers a les parcel·les de cultiu. Aquest fet ha portat a un augment de la biodiversitat d’insectes beneficiosos, així com una millora en l’estructura del sòl que beneficia les comunitats dels ecosistemes del mon rural.
Quines són les principals dificultats o desafiaments que heu trobat en el procés d’implementació i manteniment dels marges florals, i com els heu superat?
En general el sector agrícola ha vist sempre les “males herbes” com a competidores dels seus cultius i com una presència que “embruta” les parcel·les i finques. Davant d’això, la principal dificultat ha estat convèncer-los de la bonança de determinades plantes i de la millora en el control de plagues.
Una altra dificultat afegida és gestionar correctament aquelles espècies que millor s’adaptin a les condicions climàtiques i de gestió agronòmica a les diferents zones.
