IRTA i EABT col·laboren un any més en diversos projectes.
Avui parlem amb en Jordi Luque, investigador del programa de Protecció Vegetal Sostenible.
Des de 2023, l’IRTA i l’Espai Agrari del Baix Llobregat treballen colze a colze en diversos projectes de recerca aplicada, finançats per la Diputació de Barcelona (DIBA), amb l’objectiu de fer més sostenible l’agricultura del territori. Enguany, aquesta col·laboració s’ha eixamplat amb la incorporació de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera i l’Ajuntament de Mataró.
Una de les línies de treball més consolidades d’aquesta aliança és el desenvolupament de models de predicció de malalties en cultius hortícoles, una eina pensada per ajudar pagesos i tècnics a decidir quan, i si cal, aplicar tractaments fitosanitaris. Per fer-ne balanç, hem parlat amb en Jordi Luque, investigador del programa de Protecció Vegetal Sostenible de l’IRTA, que ens explica en quin punt es troba l’assaig, com funcionen els models que s’estan validant al Maresme i al Baix Llobregat, i quins són els propers reptes.
Un projecte impulsat per la Diputació de Barcelona
Qui impulsa aquests assaigs?
El promotor és la Diputació de Barcelona, que des de 2023 finança aquests estudis. Inicialment (2023-2025) hi participava l’Espai Agrari del Baix Llobregat, a través de tècnics i col·laboradors del territori; enguany s’hi ha afegit l’Espai Agrari de la Baixa Tordera i l’Ajuntament de Mataró.
Tenim un objectiu global, que és el de promoure un ús racional i sostenible dels productes fitosanitaris per protegir els cultius. I això ho fem abordant diversos objectius específics, com ara predir l’aparició de la malaltia, optimitzar el moment d’aplicació dels fitosanitaris i reduir-ne l’ús. No es tracta d’objectius independents, sinó tres aspectes d’un mateix propòsit.
Dues malalties, dues finques al Maresme
Quines finques participen en la validació?
Fins ara el treball s’ha centrat en dues malalties de cultius hortícoles: l’alternariosi de la tomaquera —amb la qual es va començar i en la qual encara es treballa— i, des de finals de 2025, el míldiu de la ceba. Cada temporada s’ha fet seguiment en diferents finques d’ambdós cultius. Al Maresme, aquest 2026 s’ha pogut treballar en dues finques, una a Mataró i l’altra a Palafolls, on s’ha fet seguiment de les dues malalties; de fet, l’alternariosi encara s’hi està seguint en aquestes dates.
TOMCAST i DOWNCAST: dos models amb dècades d’experiència
En què es basen els models de predicció?
Es tracta de models públics i coneguts des de fa anys, escollits després d’una cerca bibliogràfica acurada: el TOMCAST per a l’alternariosi de la tomaquera, publicat el 1992, i el DOWNCAST per al míldiu de la ceba, modificat per C.L.M. de Visser i publicat el 1998. Tots dos són models empírics o estadístics: relacionen la incidència o percentatge d’afectació de la malaltia amb variables ambientals —temperatura, humitat relativa, humectació foliar, pluja— mitjançant regressions i altres tècniques estadístiques, establint llindars o índexs de risc segons el comportament d’aquestes variables al llarg del temps. En cap cas, però, els models prescindeixen de l’observació real de la malaltia al camp, que en aquest projecte es fa gràcies a la feina voluntària de tècnics, majoritàriament d’ADV col·laboradores.
Com es fa el seguiment a camp?
Els protocols de seguiment s’han dissenyat a partir d’estàndards internacionals de l’EPPO (European and Mediterranean Plant Pathology Organization). Bàsicament, es recull informació sobre la incidència o percentatge d’afectació i la severitat, el grau o intensitat dels símptomes, mitjançant categories ja tabulades i indexades que faciliten i estandarditzen la feina d’observació al camp.
Resultats encara prematurs, però una referència del 70-80%
Quin grau d’encert s’està obtenint fins ara?
Encara és massa aviat per donar xifres pròpies: cal fer seguiments durant diversos anys i en diverses finques per recollir prou dades observacionals i construir una estadística fiable, ja que els models s’han de validar regionalment o localment perquè les condicions del territori en poden alterar els resultats. Com a referència, “mai com a valor definitiu”, la bibliografia publicada per a altres zones situa la fiabilitat d’aquest tipus de models entorn del 70-80% d’encert, un marge que és habitual en els models epidemiològics en general.
Quins ajustos ha calgut fer arran d’aquestes primeres observacions?
De moment, encara no s’ha arribat al punt d’interactuar amb els models per afinar-ne les prediccions. La prioritat ara és seguir recollint dades per analitzar-les més endavant i decidir si calen canvis: modificar les condicions o els algoritmes de predicció en aquest estadi només generaria més “soroll” i errors en les prediccions.
Cap a una eina a l’abast dels pagesos
Amb quina antelació pot anticipar el model un risc alt de malaltia?
L’objectiu és aconseguir prediccions fiables amb una antelació de 2-3 dies, un marge que, tot i ser potser una mica just, permetria organitzar amb temps la logística dels tractaments fitosanitaris.
Quan es preveu que el model arribi als pagesos?
És difícil de respondre, ja que calen diverses campanyes de cultiu per avaluar la precisió dels models, proposar ajustos i tornar-los a validar. Una manera d’escurçar aquest procés seria comptar amb el màxim de finques col·laboradores i, per tant, de dades de seguiment: aquí és on la recerca de l’IRTA necessita, de manera indispensable, la implicació de tècnics i pagesos i de la seva feina diària al camp. Si tot va bé, l’horitzó realista per posar aquests models a l’abast de tothom se situa en uns 2-3 anys.
Quins són els propers passos?
Aquesta pregunta i l’anterior van estretament lligades: la voluntat és avançar pas a pas, centrant-nos ara en la validació i l’optimització dels models. Això requereix, en primer lloc, garantir una font de finançament que permeti
sostenir totes les activitats, especialment les de seguiment de símptomes al camp, que a partir d’ara seran les més rellevants.
Molt més enllà de les malalties
Aquest assaig sobre la predicció de malalties és només una de les línies que l’IRTA i l’Espai Agrari estan desenvolupant conjuntament en aquest nou any de col·laboració. En paral·lel s’estan portant a terme altres assaigs, igualment orientats a fer més eficient i sostenible l’agricultura del territori: un estudi sobre la gestió de l’aigua de reg, proves amb plàstics biodegradables com a alternativa als plàstics agrícoles convencionals, treballs de recuperació i avaluació de varietats locals, i un estudi sobre l’estat de la matèria orgànica als sòls agrícoles. En properes entregues d’aquesta sèrie anirem explicant l’evolució i els resultats de cadascun d’aquests projectes.
Com ens recorda en Jordi Luque, cap d’aquestes línies de treball seria possible sense la implicació diària de tècnics i pagesos del territori, que fan possible el seguiment al camp imprescindible per validar els models. Un any més, la col·laboració entre la recerca i el sector agrari continua donant fruits, i ben aviat en tornarem a parlar.