El 21 de setembre es va celebrar la reunió d’arrencada d’una nova campanya de l’assaig d’encoixinats biodegradables, en què treballen les investigadores de l’IRTA Gemma Burón i Belén Fernández, en col·laboració amb l’Espai Agrari de la Baixa Tordera (EABT) i amb el suport de la Diputació de Barcelona. La gran novetat és que, per primera vegada, l’actuació també arribarà al Parc Agrari del Baix Llobregat.
A la trobada hi van participar les investigadores de l’IRTA, representants de la Diputació de Barcelona i de l’EABT, les ADV Progrés Garbí i Conca de la Tordera, i les ADV de Fruita i d’Horta del Baix Llobregat. La reunió va servir per repassar les opcions de finques disponibles i avançar en la definició del calendari de seguiment.
Per situar el context de l’assaig, es pot consultar la notícia publicada quan es va posar en marxa el projecte: Assaig de plàstics biodegradables a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera.
Per què cal seguir investigant
Els encoixinats plàstics són una pràctica molt estesa en l’horticultura intensiva: ajuden a controlar les males herbes, conserven la humitat del sòl i n’afavoreixen l’escalfament. El problema apareix quan el plàstic convencional no es retira del tot: es fragmenta, s’acumula al sòl en forma de microplàstics i genera un cost de gestió de residus que cada any pesa més als camps.
Els encoixinats biodegradables, que es poden deixar al sòl un cop acabat el cultiu, són una alternativa prometedora. Però encara plantegen interrogants: tenen un preu inicial més alt i la seva degradació depèn molt de la calor, el reg i el vent. Els resultats de la primera campanya apunten que agronòmicament funcionen de manera molt similar als convencionals, però una sola campanya no permet treure conclusions definitives. Repetir l’assaig a la Baixa Tordera, mantenint unes condicions el més similar possible a les de la campanya anterior, permetrà comprovar si els resultats observats el 2025 es mantenen en el temps. Alhora, ampliar l’assaig al Parc Agrari del Baix Llobregat permetrà estudiar si aquestes observacions també es reprodueixen en un context agrícola diferent.
Què hi ha de nou
La campanya continuarà a la Baixa Tordera i incorporarà una primera actuació al Parc Agrari del Baix Llobregat, amb la participació de les ADV de Fruita i d’Horta d’aquesta zona. Encara s’està definint quina finca l’acollirà. En cada finca es compararà, per al mateix cultiu, un encoixinat sintètic i un de biodegradable.
Finques proposades a la Baixa Tordera
- Conca de la Tordera (Malgrat de Mar): enciam o api, comparant un biodegradable de PLA (àcid polilàctic) amb un polietilè lineal de baixa densitat.
- Progrés Garbí (Malgrat de Mar): enciam, comparant el biodegradable BIOSOL amb un polietilè lineal de baixa densitat. En tots dos casos, l’inici del cultiu està previst per a finals d’octubre..
Tres visites per cicle de cultiu
El seguiment de camp es farà amb tres visites a cada finca: a l’inici del cultiu, just abans de la collita i just després. Així els resultats es podran comparar amb els de l’assaig de 2025.
Parlem amb Gemma Burón, investigadora Ramón y Cajal en biodegradació de polímers a l’IRTA Torre Marimon
Sobre el problema que motiva la recerca
1. Per què l’ús d’encoixinats plàstics està tan estès en l’horticultura, malgrat els problemes que genera?
Els encoixinats plàstics tenen diversos avantatges agronòmics. Permeten controlar millor les males herbes, conservar la humitat del sòl, modificar-ne la temperatura i mantenir el cultiu més net. Per això són una eina molt útil en molts cultius hortícoles. El problema és que, un cop acaba el cultiu, el plàstic convencional s’ha de retirar i gestionar correctament, i aquesta retirada no sempre és completa.
2. Quin és avui dia el principal problema dels plàstics convencionals al sòl agrícola: la retirada, els microplàstics, el cost de gestió?
En realitat, són problemes que estan molt relacionats. La retirada del plàstic després del cultiu pot ser complicada, especialment perquè sovint està brut de terra o de restes vegetals. Si no es retira completament, els fragments que queden al camp poden anar fragmentant-se i contribuir a l’acumulació de microplàstics al sòl. A tot això s’hi afegeix el cost de la retirada i de la gestió del residu.
3. Com poden afectar els microplàstics a l’estructura i la microbiologia del sòl a llarg termini?
Encara hi ha molt poca informació sobre els efectes a llarg termini dels microplàstics en els sòls agrícoles, especialment en condicions reals de camp. Els estudis disponibles indiquen que poden modificar algunes propietats físiques del sòl i afectar les comunitats microbianes i processos clau com els cicles del carboni i del nitrogen. Tanmateix, els efectes poden variar molt en funció del tipus de polímer, la mida i la concentració de les partícules, el tipus de sòl i les condicions ambientals. Encara hi ha moltes preguntes obertes sobre els efectes dels microplàstics en el sistema sòl-planta i sobre les seves implicacions per a la salut del sòl. Des de l’IRTA treballem precisament per generar nou coneixement en aquest àmbit i entendre millor aquests efectes en els sistemes agrícoles.
4. Quin cost, econòmic i ambiental, suposa per a un pagès retirar i gestionar el plàstic convencional?
La retirada i la gestió del plàstic convencional suposen un cost afegit per al pagès, tant en temps i mà d’obra com en la gestió posterior del residu. A més, la retirada pot ser complexa perquè el material pot estar deteriorat i contenir terra o restes del cultiu. Des del punt de vista ambiental, una retirada incompleta pot deixar fragments de plàstic al camp que, amb el temps, poden contribuir a l’acumulació de microplàstics al sòl. En el nostre assaig no quantifiquem específicament aquests costos, però sí que registrem les incidències relacionades amb el maneig i la retirada dels diferents materials.
Sobre els plàstics biodegradables com a alternativa
5. Què són exactament els plàstics biodegradables i en què es diferencien dels convencionals?
La principal diferència és que els plàstics biodegradables estan dissenyats perquè, sota determinades condicions, els microorganismes puguin transformar el material en productes naturals com CO₂, aigua i biomassa. En el cas dels encoixinats biodegradables certificats per al seu ús en agricultura, poden incorporar-se al sòl després del cultiu, evitant així la necessitat de retirar-los com es fa amb els plàstics convencionals.
6. Són una solució real al problema o poden acabar desplaçant-lo, si no es degraden bé en totes les condicions?
Són una alternativa molt interessant, però no podem considerar que siguin una solució universal. La biodegradació depèn del material i de les condicions ambientals i del sòl. Per això és important estudiar com es comporten en condicions agrícoles reals i en diferents zones. Precisament aquest és un dels motius pels quals repetim l’assaig i l’ampliem a un nou territori.
7. Quines limitacions tenen encara aquests materials perquè un pagès es decideixi a fer-hi el pas?
Entre els factors que poden condicionar-ne l’adopció hi ha el preu, el comportament del material durant tot el cicle del cultiu i la confiança que tingui el productor en el seu funcionament. Un encoixinat ha de mantenir les seves propietats mentre el cultiu el necessita i, alhora, poder biodegradar-se adequadament després de la seva incorporació al sòl. Disposar de dades obtingudes en finques comercials i en condicions locals pot ajudar els agricultors a prendre decisions.
8. Hi ha altres alternatives o pràctiques, més enllà del biodegradable, per reduir la dependència del plàstic al camp?
Sí. Depenent del cultiu i del sistema productiu es poden plantejar altres materials d’encoixinat, cobertes orgàniques o estratègies de maneig que redueixin la necessitat d’utilitzar plàstic. No hi ha, però, una única alternativa adequada per a totes les situacions. Cal valorar-ne la viabilitat agronòmica, ambiental i econòmica en cada context.
Sobre la segona fase de l’assaig
9. Per què no n’hi ha prou amb els resultats de la primera campanya? Què espereu aprendre en aquesta segona fase?
Una sola campanya ens dona informació molt valuosa, però les condicions poden variar d’un any a l’altre, especialment les meteorològiques. Per això, repetir l’assaig a la Baixa Tordera mantenint la mateixa finca, el mateix cultiu i unes condicions de maneig el més similars possible ens permetrà comprovar si els resultats observats el 2025 es mantenen en una nova campanya. A més, incorporar el Baix Llobregat ens permetrà veure si aquestes observacions també es reprodueixen en un altre context agrícola.
10. Què aporta incorporar per primera vegada el Parc Agrari del Baix Llobregat? Quines diferències de sòl, clima o cultius poden fer canviar els resultats?
Incorporar el Baix Llobregat ens permet comprovar si les observacions fetes a la Baixa Tordera també es reprodueixen en un altre context agrícola. A diferència de la Baixa Tordera, on repetim finca i cultiu per mantenir unes condicions el més similars possible a les de la campanya anterior, al Baix Llobregat les característiques del sòl, el cultiu i les condicions de maneig poden ser diferents. Comparar els resultats de les dues zones ens permetrà valorar fins a quin punt el comportament observat dels materials es manté en contextos agrícoles diferents.
11. Com influeixen la calor, el reg i el maneig de cada finca en la degradació dels materials?
Les condicions ambientals i de maneig poden influir tant en el deteriorament del material durant el cultiu com en la seva posterior biodegradació. Factors com la temperatura, la humitat del sòl, el reg, el contacte amb el sòl o les pràctiques de maneig poden condicionar aquests processos. Per això és important fer els assaigs en condicions reals de camp.
12. Per què s’han triat tres visites per cicle de cultiu (a l’inici, abans i després de la collita) i què s’hi mesura?
Les tres visites ens permeten seguir el material en moments clau. La primera serveix per caracteritzar la finca, el cultiu i els materials utilitzats. La segona, abans de la collita, permet valorar com s’ha comportat l’encoixinat durant el cultiu. I la tercera, després de la collita, permet documentar-ne l’estat final. En totes les visites registrem les incidències observades i fem un seguiment fotogràfic.
13. Quines dades us permetran comparar aquesta campanya amb la de 2025?
Utilitzarem el mateix tipus d’informació recollida durant la campanya del 2025. A més del seguiment de l’estat dels materials, el seu deteriorament visual, les incidències relacionades amb el maneig i el registre fotogràfic, també recollirem dades agronòmiques com la supervivència de les plantes, la incidència de malalties i la producció. Això ens permetrà comparar no només el comportament dels materials entre campanyes, sinó també si hi ha diferències en la resposta del cultiu, i comprovar si els patrons observats el 2025 es mantenen en aquesta nova campanya.
De cara al futur
14. Què diríeu a un pagès de la Baixa Tordera o del Baix Llobregat que es planteja fer el pas cap als biodegradables?
Li diria que els biodegradables són una alternativa que pot tenir avantatges importants, especialment perquè pot evitar la retirada del material al final del cultiu, però que cal valorar cada situació. El tipus de cultiu, les condicions de la finca, el maneig i el cost són factors importants. L’objectiu d’aquests assaigs és precisament generar informació local i en condicions reals que ajudi els pagesos a prendre aquesta decisió amb més dades.
15. Quin paper poden tenir l’EABT, les ADV, la Diputació i els ajuntaments per acompanyar aquesta transició?
Tenen un paper fonamental. La col·laboració entre la recerca, els tècnics, les administracions i els agricultors és el que ens permet fer aquests assaigs en condicions reals. Les ADV i els espais agraris aporten el coneixement directe del territori i faciliten el contacte amb les explotacions, mentre que la Diputació fa possible impulsar i donar continuïtat a aquestes actuacions. Aquesta xarxa és clau perquè els resultats de la recerca puguin arribar realment al sector.
16. Com veieu, d’aquí a uns anys, el futur de l’ús del plàstic en l’agricultura de la zona?
Crec que avançarem cap a un ús més racional dels plàstics agrícoles i cap a una major diversificació de les alternatives disponibles. Probablement els plàstics continuaran tenint un paper important en determinats cultius, però cada vegada serà més necessari reduir-ne l’impacte, millorar-ne la gestió i disposar de materials i pràctiques adaptats a cada situació. En aquest sentit, generar dades locals sobre el comportament dels materials biodegradables pot ser molt útil per al sector.