Parlem amb Josep Dadon, responsable de Desenvolupament Rural del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, sobre la situació actual del sector i les mesures que s’estan impulsant per garantir el futur de la pagesia.
L’Estratègia de relleu generacional agrari 2023-2027 descriu la situació actual com a “alarmant”, amb només un 7% de titulars d’explotacions fins als 40 anys a Catalunya. Des de la seva vessant com a responsable de Desenvolupament Rural del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, quines són les accions més urgents per revertir aquesta tendència?
Com a responsable de Desenvolupament Rural del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA), coincideixo plenament que les dades del cens agrari no són bones. Ens trobem davant d’un problema estructural de país que amenaça la gestió del territori i l’autoabastament alimentari.
El nombre d’explotacions agràries i ramaderes experimenta una tendència a la baixa.
Segons dades del cens agrari, en el període 2009-2020 les explotacions agràries i ramaderes han disminuït més d’un 8% i un 19% respectivament, malgrat l’augment en el nombre d’unitats ramaderes. Pel que fa a l’edat de les persones físiques titulars de les explotacions (dades del cens agrari 2020), els majors de seixanta-cinc anys representen el 56,03% del total, mentre que els menors de quaranta-un anys només el 12%, i d’aquestes només el 3% són dones joves.
El nombre d’ocupats al sector agrari s’ha mantingut relativament estable en els darrers 10 anys (2014-2024) al voltant dels 52-54.000 ocupats. El nombre d’ocupats per compte propi (autònoms) del sector agrari s’ha anat reduint passant dels 24.529 al 2014 als 20.234 al 2024. En contra partida s’observa un increment del nombre d’assalariats. Encara que el grau d’envelliment de les persones donades d’alta al sector primari es menor que la dels titulars de les explotacions, en el darrer anys es s’observa un clar envelliment d’aquest sector.
Són dades especialment preocupants que evidencien un dels problemes principals que afronta el sector: la manca de relleu generacional. A més, segons dades de l’Observatori dels Joves Agricultors i Agricultores de Catalunya, el percentatge de joves que van ser perceptors d’ajuts directes de la política agrària comuna(PAC) l’any 2022 no va arribar al 12%, i els que van sol·licitar ajuts per a la primera instal·lació van passar dels 677 el 2015 als 212 el 2022. En el període 2015-2019 van sol·licitar ajuts de primera incorporació 2.523 i en el període 2020-2024 han estat 1.329, el que representa quasi la meitat de l’anterior període.
La instal·lació de joves agricultors i el relleu generacional al camp català és una de les principals prioritats del Programa de desenvolupament rural de Catalunya. És per aquest motiu que a Catalunya es va aprovar una per Acord de Govern una Estratègia de relleu Generacional Agrari de Catalunya.
Aquesta Estratègia de Relleu Generacional Agrari de Catalunya basada en 5 reptes, 15 objectius i 48 accions, però veient l’envelliment dels titulars de les nostres explotacions a Catalunya, que el cas de l’Alt Pirineu i Aran el 41% tenen més de 60 anys i d’aquests un 52% no tenen relleu familiar agrari, cal concretar unes mesures de xoc per intentar revertir aquesta situació.
És per aquest motiu hem prioritzat 10 accions immediates d’aquesta Estratègia de relleu Generacional Agrari de Catalunya:
- Acompanyament i suport des de l’Oficina Comarcal i la resta d’unitats del DARPA a la incorporació de joves i en el desenvolupament del seu projecte d’emprenedoria.
- Crear una taula de governança per coordinar tota la xarxa d’entitats catalanes que treballen pel relleu generacional i l’emprenedoria agrària.
- Estructurar un programa de traspàs de l’empresa agrària / Facilitar i acompanyar el traspàs d’una explotació agrària en actiu quan la persona titular cessa en l’activitat.
- Impulsar iniciatives innovadores en la incorporació progressiva de noves persones al camp.
- Facilitar eines d’assessorament pel joves. Un programa específic pels joves (suport específic i personalitzat a les empreses).
- Establiment d’un sistema de finançament àgil i eficaç per a les noves incorporacions de joves.
- Millorar la fiscalitat dels joves.
- Aprofitament de terres en desús i afavorir la generació i manteniment del mosaic agroforestal.
- Potenciar “El Planter” com una plataforma digital d’acompanyament i assessorament del jove reforçant-la amb una xarxa social pels joves.
- Millora i potenciació de les eines actuals de suport a la incorporació de joves (ajut incorporació, ajut competitivitat, diversificació, mitigació,….).
Les dades mostren un augment de la pagesia nouvinguda (persones sense vincles familiars agraris), que ja representa el 36% de les instal·lacions. Com s’està adaptant l’administració per acompanyar aquests perfils que sovint topen amb barreres més altes d’accés a la terra i al finançament que el relleu tradicional?
L’administració està impulsant un canvi de paradigma per adaptar-se a la realitat de la pagesia nouvinguda, que ja representa 1 de cada 3 instal·lacions a Catalunya. Aquest perfil, format majoritàriament per persones amb estudis superiors i una forta presència de dones (59% en l’àmbit urbà), s’enfronta a una vulnerabilitat més alta en no disposar de patrimoni ni experiència prèvia per avalar projectes.
Per respondre a aquest repte, el Departament ha desplegat el model “Catifa Vermella”, que considera els projectes de joves com a estratègics i prioritaris, oferint un acompanyament integral especialment intens per a aquells en situació de risc o vulnerabilitat, com és el cas dels nouvinguts.
Les adaptacions principals se centren en tres eixos:
1. Facilitar l’accés a la terra
Atès que la pagesia nouvinguda no té relleu familiar, s’han creat eines per mobilitzar sòl:
- Espais Test Agraris: Són dispositius clau que permeten als joves “provar” la viabilitat del seu model de negoci en un entorn real (amb finca, maquinària i paraigües legal) amb el mínim risc econòmic abans d’invertir.
- Registre de Terres en Desús: Emparat per la Llei d’Espais Agraris, aquest registre permet recuperar activitat productiva donant prioritat absoluta a les persones joves.
- Bancs de Terres: S’està potenciant la xarxa de bancs de terres i la mediació per facilitar el traspàs extrafamiliar d’explotacions actives.
- Incentivar el traspàs extrafamiliar d’explotacions agràries sense relleu amb l’ajut a la cooperació per a la successió a les explotacions agràries i la transmissió de coneixements i experiència a les persones joves que es vulguin dedicar a l’activitat agrària, convocat aquest 2026.
- Mesures Fiscals: S’han introduït reduccions del 99% en el tractament fiscal (adquisicions, donacions i transmissions) per a l’accés a la terra de joves agricultors.
2. Millorar el finançament i la liquiditat
L’administració reconeix que l’accés al crèdit és gairebé impossible per a qui no té historial financer agrari. Per això:
- ICF Agroliquiditat i Agroclima: Línies de préstecs amb una bonificació del 75% dels interessos per a joves.
- Garanties i Avals: S’està treballant per oferir avals que puguin cobrir fins al 100% del risc del préstec a través de l’ICF, AVALIS o SAECA, incloent la compra de terres.
- Increment de l’Ajut: La prima base d’incorporació ha augmentat dels 22.000 € als 30.000 € a partir del 2026 per compensar l’augment de costos d’instal·lació.
- Flexibilitat en els pagaments: S’ha avançant el primer pagament de l’ajut (any n+1) per dotar de capital inicial la nova empresa.
3. Acompanyament i mentoratge personalitzat
- Noves Figures de Suport: Es desplega la figura de la persona tècnica referent de l’Oficina Comarcal, que actuen com a interlocutors únics per guiar el jove a través de la complexitat burocràtica, reforçada per la persona dinamitzadora de joves a nivell territorial com a figura de suport a nivell supracomarcal.
- Mentoratge: Es fomenta el contacte entre joves i professionals experimentats (cedent-cessionari) per facilitar la transmissió de coneixements pràctics i experiència.
- Oficina Virtual “El Planter”: Una plataforma a RuralCat amb atenció especial per a aquells que decideixen incorporar-se sense experiència prèvia.
L’objectiu final és que el camí de la incorporació sigui progressiu, permetent que el nouvingut guanyi capacitats i experiència abans de consolidar plenament l’empresa.
La Llei 1/2025 del Fons Agrari i Ramader ha creat una línia d’ajut específica per a la cooperació en la successió.Quin és l’objectiu de l’ajut a la successió d’explotacions que s’ha obert enguany per primer cop des del DARPA?
- Quin és l’objectiu de l’ajut a la successió d’explotacions que s’ha obert enguany per primer cop des del DARPA?
- Què ens podries descriure com funciona aquest ajut a la cooperació per a la successió de l’explotació?
- Com encaixa aquests ajuts en l’estratègia de la Generalitat per afavorir el relleu agrari?
L’ajut a la cooperació per a la successió d’explotacions, impulsat recentment pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA), representa una de les peces més innovadores de la nova estratègia per garantir el futur del sector. A continuació, es detallen els punts clau segons les fonts oficials:
1. Objectiu de l’ajut
L’objectiu principal és prestar suport als agricultors o ramaders que decideixin cessar en la seva activitat i cedeixin la seva explotació a persones joves agricultores. Concretament, busca:
- Compensar el cost d’oportunitat: L’ajut vol pal·liar l’esforç econòmic i el risc que suposa per a la persona que es jubila cedir el seu negoci en lloc de, per exemple, vendre els actius per separat o simplement deixar-los en desús. Encara que ho cedeixi en arrendament o venda.
- Evitar el tancament d’empreses viables: Es pretén que cap explotació viable desaparegui per manca de relleu familiar, fomentant així el relleu extrafamiliar.
- Dinamitzar el mosaic agroforestal: Recuperar activitat en explotacions que podrien quedar abandonades, especialment en zones amb limitacions naturals o de muntanya.
2. Funcionament de l’ajut a la cooperació
Aquest ajut s’estructura habitualment en dues línies complementàries que faciliten un traspàs progressiu i segur:
- Ajut de transmissió del coneixement i experiència (Mentoria): S’estableix un període previ al traspàs definitiu. Durant aquest temps, el titular (cedent) actua com a mentor del jove (cessionari). El cedent rep una compensació econòmica per tenir el jove assegurat i oferir-li suport econòmic mentre aquest aprèn el funcionament real de la finca.
- Ajut a la cooperació per a la successió: Un cop es produeix el cessament de l’activitat del titular i la cessió efectiva de l’explotació al jove, es formalitza l’ajut per compensar el cost d’oportunitat esmentat anteriorment.
Cal la necessitat d’un acompanyament tècnic: El model preveu que a través de les taules de relleu agrari a nivell territorial, les figures dels dinamitzadors de joves i les persones tècniques referent de l’Oficina Comarcal assessorin en tots els tràmits, incloent-hi el disseny d’acords de relleu com contractes d’arrendament o cessions d’usos.
3. Encaix en l’Estratègia de Relleu Agrari
Aquests ajuts són un pilar fonamental del model “Catifa Vermella” i s’integren en l’Estratègia de Relleu Generacional 2023-2027 de la següent manera:
- Rejoveniment del teixit productiu: Encaixa directament en el Repte 2 de l’estratègia (“Rejovenir / Nova Pagesia”), que té com a objectiu facilitar l’accés a empreses agràries viables tant a la pagesia tradicional com a la nouvinguda.
- Foment de la pagesia nouvinguda: Atès que 1 de cada 3 instal·lacions no tenen vincles familiars agraris, aquest ajut és vital per connectar cedents sense relleu amb joves emprenedors que busquen una explotació en actiu per no haver de començar de zero.
- Mesura de xoc contra l’envelliment: Respon a la situació “alarmant” on, per exemple a l’Alt Pirineu i Aran, el 52% dels titulars de més de 60 anys no tenen un relleu garantit.
- Sinergia amb altres eines: L’ajut a la successió treballa conjuntament amb el Banc de terres, el programa IMPULS.COOP per a cooperatives i els Espais Test Agraris, creant un ecosistema que redueix les barreres d’entrada al sector.
En definitiva, l’ajut a la successió deixa de veure el relleu com un fet puntual de traspàs de papers per convertir-lo en un procés acompanyat de cooperació intergeneracional.
Per primer cop es compensa econòmicament la persona cedent (qui es jubila o plega) per transferir el seu coneixement i la seva explotació. Creu que aquesta compensació serà suficient per incentivar que els titulars d’edat avançada cedeixin les seves terres a joves sense vincle familiar directe?
En aquest sentit he de dir que fa uns 15 anys hi havia un ajut pel foment del cessament anticipat de l’activitat agrària. Però aquest nou ajut està centrat amb el traspàs extrafamiliar degut al gran nombre d’explotacions agràries a Catalunya sense relleu familar.
El fet de compensar econòmicament la persona cedent (qui es jubila o cessa l’activitat) és una fita important en les polítiques agràries de Catalunya, però l’anàlisi de la realitat ens diu que l’incentiu econòmic, per si sol, és necessari però probablement no suficient per revertir la dinàmica actual.
Aquí detallo els motius de per què aquesta ajuda és un gran pas i quins altres factors s’han de conjugar perquè realment funcioni amb el relleu extrafamiliar:
1. El factor econòmic: La compensació del “cost d’oportunitat”
Fins ara, molts titulars d’edat avançada mantenien l’explotació o les terres en el seu poder, encara que no li fossin gaire productives, perquè els ajuts directes de la PAC servien com a complement a unes jubilacions sovint baixes.
- L’ajut a la successió busca precisament compensar aquest cost d’oportunitat que suposa per al cedent traspassar el negoci a un jove en lloc de mantenir el dret als ajuts o vendre els actius de forma fragmentada.
- A més, l’ajut de transmissió del coneixement compensa econòmicament el cedent perquè actuï com a mentor, garantint que el jove estigui assegurat i rebi suport econòmic mentre aprèn el funcionament real de la finca.
2. Més enllà dels diners: Les barreres emocionals i de confiança
Les fonts del Departament i els diversos estudis identifiquen que el relleu extrafamiliar topa amb barreres que un xec no sempre pot solucionar:
- Valor sentimental: La terra té un component emocional molt fort. Molts agricultors grans tenen dificultats per traspassar l’explotació a algú que no coneixen per por que no se’n tingui cura com ells ho han fet.
- Desconfiança envers el nouvingut: Hi ha un cert escepticisme cap a les persones que s’incorporen sense tradició familiar (“pagesia nouvinguda”).
- Planificació anticipada: El traspàs és un procés complex que requereix planificar-se amb 5 anys d’antelació a la jubilació per ser exitós.
3. La clau de l’èxit: L’acompanyament integral (“Catifa Vermella”)
Perquè aquesta compensació econòmica sigui realment efectiva, l’estratègia la complementa amb eines de mediació:
- La figura del Dinamitzador de joves a través de les taules territorials de relleu generacional: Aquesta persona té la missió de detectar explotacions en risc de tancament i actuar de mediador entre el cedent i el cessionari per generar la confiança necessària.
- Banc de Terres i d’Explotacions: Facilitar el contacte directe entre qui vol plegar i qui vol començar, oferint un “paraigües” de seguretat jurídica i tècnica.
- Fiscalitat: S’ofereixen reduccions del 99% en el tractament fiscal de les transmissions i adquisicions per a joves, cosa que també facilita que l’acord econòmic entre les parts sigui més viable.
En conclusió: La compensació econòmica al cedent és un incentiu més per “desbloquejar” el mercat de la terra i les explotacions actives. No obstant això, la seva eficàcia dependrà de la capacitat de l’Administració per oferir aquest acompanyament emocional i tècnic que converteixi una transacció freda en un relleu generacional ple de confiança i garanties de futur.
Aquestes mesures de suport al relleu agrari s’aniran consolidant i/o ampliant?
Sí, les mesures de suport al relleu agrari no només es consolidaran, sinó que estan dissenyades per ampliar-se i evolucionar fins al 2027 i més enllà, sota el marc de l’Estratègia de Relleu Generacional Agrari de Catalunya. L’Administració considera aquest repte com una prioritat de país i, per tant, el desplegament del model “Catifa Vermella” preveu un reforç constant dels recursos i les eines disponibles.
Aquestes són les línies clau de consolidació i ampliació previstes:
- Increment del suport econòmic: Una de les mesures d’ampliació més destacades és l’augment de la prima base de l’ajut d’incorporació, que passarà dels 22.000 € actuals a 30.000 € a partir d’aquesta convocatòria de 2026 per compensar l’escalada de costos d’instal·lació.
- Desplegament territorial complet: Es preveu que la figura del dinamitzador de joves a nivell territorial passi a tenir una dedicació a temps complet a tot Catalunya un cop el model de la Catifa Vermella estigui totalment implementat. Aquests professionals seran la peça clau per coordinar les Taules Territorials de Relleu i detectar explotacions en risc de tancament per manca de continuïtat.
- Consolidació de la xarxa d’innovació: La xarxa d’Espais Test Agraris continuarà creixent (actualment n’hi ha 11 en procés de creació o funcionament) per facilitar la incorporació progressiva de la pagesia nouvinguda. També s’ampliarà l’oferta d’equipaments locals com obradors compartits i escorxadors mòbils.
- Millora de l’accés a la terra: Es consolidarà el nou Registre de Terres en Desús, que ja ha obert la seva primera convocatòria pública, i s’enfortirà el Banc de Terres en Xarxa per mobilitzar superfícies infrautilitzades cap als joves.
- Digitalització i xarxa social: La plataforma “El Planter” es reforçarà per convertir-se en una xarxa social activa on els joves puguin interactuar, compartir experiències i rebre assessorament proactiu en temps real.
- Horitzó legislatiu i europeu: L’estratègia catalana s’està alineant amb la futura Llei d’agricultura familiar estatal i amb les negociacions de la PAC post-2027, on es defensarà una simplificació administrativa i una dotació pressupostària més gran per al relleu generacional.
En definitiva, l’Administració aposta per un acompanyament integral i permanent que no s’acaba amb la concessió de l’ajut, sinó que acompanya el jove fins a la plena consolidació de la seva empresa.
Si vols conèixer de primera mà aquestes mesures i resoldre qualsevol dubte, encara ets a temps d’inscriure’t a la sessió informativa que tindrà lloc el pròxim 16 de juliol a Palafolls. Durant la jornada s’explicaran amb detall els ajuts a la successió de les explotacions agràries, el Projecte Catifa Vermella i les eines de suport a la incorporació de joves al sector. Les inscripcions es poden fer a través de RuralCat.