El cultiu de la maduixa a l’espai agrari: innovació, qualitat i reptes de futur
Durant dècades, el cultiu de la maduixa havia format part del paisatge agrícola de la franja litorals. A Santa Susanna, els garrofers es van cultivar fins a la gran glaçada de 1955, un episodi que va malmetre bona part dels arbres i va provocar l’abandonament progressiu d’aquest cultiu a la zona.
Al Pla de Balasc, moltes finques es destinaven antigament a farratge per alimentar els animals. Amb els anys, però, alguns agricultors van començar a apostar pel cultiu hortícola i van impulsar una transformació important del territori agrari. Entre aquests pioners hi havia l’avi d’en Simó de Hortalisses Pi, que transportava les hortalisses fins a Mercabarna amb burro. Més endavant, la producció local també es va començar a exportar cap a França, consolidant així una activitat agrícola amb una forta vinculació comercial.
Avui, la realitat és ben diferent: pràcticament ja no queden productors de maduixa a la zona i el relleu generacional és gairebé inexistent. Tot i això, alguns projectes continuen apostant per un model de producció especialitzat i d’alta qualitat, adaptat als nous reptes agronòmics i comercials. En aquest context, explotacions mantenen viva aquesta producció apostant per la qualitat, la innovació tècnica i la comercialització de proximitat.
Varietats adaptades a la qualitat i al sabor
A la zona actualment es cultiven varietats com Gaviota, Charlotte, Albion, Red Sara i Amandine, cadascuna amb característiques diferenciades pel que fa a sabor, textura, producció i adaptació climàtica.
La varietat Gaviota és especialment apreciada pel seu sabor intens i equilibrat. Tot i que és coneguda pels seus fruits grossos i uniformes, aquests solen correspondre principalment a les primeres florades de la planta. En canvi, les maduixes més petites acostumen a oferir una concentració de gust més elevada i són sovint les més valorades organolèpticament.
La Charlotte destaca per la seva dolçor i aroma intensa, molt propera al perfil de les maduixes tradicionals. És una varietat delicada i amb poca conservació postcollita, fet que la fa especialment indicada per a circuits curts de comercialització.
Per la seva banda, Albion ofereix una producció regular i sostinguda durant bona part de la campanya. Els seus fruits combinen fermesa, bon aspecte comercial i un equilibri interessant entre dolçor i acidesa.
També hi trobem varietats com Red Sara i Amandine, que s’han anat incorporant en algunes explotacions per diversificar la producció i adaptar-se millor tant a les condicions climàtiques com a les demandes del mercat.
La hidroponia com a eina de control i eficiència
En els darrers anys, el pas cap al cultiu hidropònic ha representat una evolució important per a algunes explotacions com n’és el cas d’Hortalisses Pi . Aquest sistema permet un control molt més precís de la nutrició, el reg i les condicions sanitàries del cultiu, millorant tant la qualitat del fruit com l’eficiència en l’ús dels recursos hídrics.
La hidroponia facilita una gestió sostenible de l’aigua, especialment en un context de sequera estructural i de necessitat creixent d’optimització dels recursos. El proper objectiu d’aquesta empresa familiar és avançar cap al tancament complet del circuit de l’aigua, un sistema que permetria reutilitzar l’aigua de drenatge i recuperar part dels fertilitzants, reduint així tant el consum hídric com les pèrdues de nutrients al medi.
El cultiu tradicional sobre palla
A Malgrat de Mar, encara hi ha projectes que mantenen viu el cultiu tradicional de maduixa sobre palla. És el cas d’en Marc, del projecte collita.zero, que aposta per aquest sistema de producció vinculat als ritmes i recursos del territori.
La palla actua com una coberta natural sobre el sòl i aporta diversos beneficis agronòmics. Ajuda a conservar la humitat de la terra, redueix l’evaporació de l’aigua i limita el creixement de males herbes. També evita que el fruit estigui en contacte directe amb el sòl, fet que redueix problemes de podridura i millora la qualitat i la conservació de la maduixa.
A més, amb el pas del temps, la mateixa palla es va descomponent i aporta matèria orgànica al sòl, millorant-ne l’estructura i l’activitat biològica. Aquest sistema permet, per tant, treballar d’una manera més integrada amb els processos naturals.
La palla utilitzada prové de Tordera, reforçant així les relacions agràries de proximitat i contribuint a tancar cercles dins el territori mitjançant l’aprofitament de recursos locals.
Un entorn favorable davant noves plagues
La ubicació de les explotacions prop del mar també ofereix alguns avantatges agronòmics destacables. El fet de trobar-se allunyades de masses boscoses ajuda a reduir la pressió de la Drosophila suzukii, una de les plagues més problemàtiques dels petits fruits en els darrers anys. Aquesta mosca, molt vinculada a ambients humits i boscosos, troba menys condicions favorables en els espais agrícoles oberts i ventilats del litoral.
Un producte delicat que demana un altre model comercial
La maduixa és un dels fruits més delicats i peribles de l’horta. Per obtenir la màxima qualitat organolèptica, el fruit s’ha de collir en el punt òptim de maduració, quan el sucre, l’aroma i la textura es troben en el seu millor moment. Aquesta necessitat xoca sovint amb les dinàmiques del mercat a l’engròs, que prioritza productes amb major resistència al transport i una vida comercial més llarga.
En aquest context, molts productors aposten per circuits curts de comercialització i venda de proximitat, que permeten collir el fruit madur i fer-lo arribar ràpidament al consumidor final. Aquest model no només garanteix una millor qualitat del producte, sinó que també contribueix a reforçar el vincle entre agricultura i territori.
Un futur incert però amb valor estratègic
La manca de relleu generacional és, probablement, un dels principals reptes del sector. El cultiu de la maduixa requereix molta dedicació, coneixement tècnic i una elevada especialització, factors que dificulten la incorporació de nous productors. Tot i això, les explotacions que continuen actives representen un exemple d’innovació, adaptació i valor afegit dins l’agricultura periurbana. La combinació de tecnologia, sostenibilitat i comercialització de proximitat pot ser una via clau per mantenir viu un cultiu històricament arrelat al territori i alhora adaptat a les exigències actuals.