Un estudi coordinat per Minuartia, amb la participació d’agricultors, caçadors i administracions locals, identifica el senglar com la principal amenaça per a l’activitat agrícola i proposa vuit mesures concretes d’actuació.
L’augment de la densitat de determinades espècies de fauna salvatge als entorns agraris s’ha convertit en un dels reptes més persistents per als pagesos i pageses de la Baixa Tordera. L’Espai Agrari ha impulsat un estudi exhaustiu per posar ordre a la problemàtica i establir un full de ruta compartit entre tots els actors del territori.
El document, elaborat per l’empresa especialitzada Minuartia amb el suport de la Diputació de Barcelona, recull la diagnosi dels danys causats per fauna salvatge als conreus de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera i proposa un conjunt de mesures de gestió concretes i contrastades. El treball ha implicat entrevistes amb cooperatives agràries, societats de caçadors, policies locals i titulars d’explotacions de Tordera, Palafolls, Malgrat de Mar, Blanes i Santa Susanna.
Les espècies més conflictives
L’estudi, basat en deu entrevistes amb agents locals realitzades durant la tardor del 2025, deixa clar que el senglar és, de llarg, l’espècie que causa més problemes. El 90 % de les persones consultades ha notificat danys atribuïbles a aquest animal, que afecta principalment els cultius de blat de moro i les farratgeres, però que també destrueix mànegues de reg, plàstics i ruscs d’abelles a les zones d’horta. A més dels danys agrícoles, el senglar és responsable d’incidents en entorns urbans i d’accidents a les carreteres.
A la Parc Natural del Montnegre i el Corredor, espai que forma part de l’Espai Agrari, la densitat de senglar durant la temporada 2024–2025 se situava en 9,2 exemplars per quilòmetre quadrat, una de les xifres més elevades de tota Catalunya.
Quan es produeixen els danys
La distribució temporal dels danys segueix patrons molt marcats. El senglar concentra la seva activitat als camps de blat de moro entre abril i setembre, mentre que a la tardor es desplaça cap a les farratgeres. El cabirol causa danys a la primavera, durant l’època de zel. El tudó actua sobretot a l’estiu, quan es recull l’enciam i la col.
Accidents a les carreteres
Un dels aspectes que el document posa en relleu és la gravetat dels accidents de trànsit causats per senglars. A l’àmbit de l’Espai Agrari s’han identificat 11 trams conflictius a la xarxa de carreteres. La Generalitat de Catalunya havia registrat 53 accidents amb ungulats entre 2019 i 2023 en sis d’aquests trams (TCAU). A això cal sumar els 86 accidents documentats per la Policia Local de Tordera entre 2020 i 2025, i 7 accidents addicionals registrats per la Policia Local de Palafolls el 2025.
Les carreteres N-II, C-32, GI-600 i BV-5122 figuren com els punts més sensibles, especialment als trams on la massa forestal del Montnegre s’aproxima als nuclis urbans i les àrees de conreu.
“La coexistència de diverses competències administratives i instruments de gestió fa imprescindible avançar cap a una actuació coordinada que permeti optimitzar els recursos disponibles i agilitzar la implementació de les actuacions.”
Les vuit mesures proposades
L’estudi planteja una estratègia integrada estructurada en vuit actuacions prioritàries, que combinen la prevenció, la disuasió i la correcció, i s’adapten a cada tipus de fauna i de territori:
Un model de coordinació que ja funciona
L’estudi reconeix que a l’àmbit de la Baixa Tordera ja existeix una bona coordinació entre la pagesia, les cooperatives, les societats de caçadors i els ajuntaments. La Cooperativa Agrària de Tordera actua com a entitat centralitzadora de les notificacions de danys al seu municipi i la Cooperativa Progrés-Garbí fa el mateix a Malgrat de Mar i Santa Susanna per al cas del tudó.
Entre 2020 i 2025 s’han tramitat 52 autoritzacions excepcionals de caça per danys, la gran majoria per senglar i cabirol. Les actuacions de caça de tudó impulsades per la Cooperativa Progrés-Garbí han donat resultats molt positius, amb una reducció notable d’aquesta espècie a la zona.
L’estudi proposa reforçar i formalitzar aquests canals de comunicació a través del Grup Local de Seguiment i Gestió, que hauria d’actuar com a eix vertebrador de totes les actuacions. La diagnosi presentada al desembre del 2025, validada durant una sessió de participació celebrada a la Biblioteca de Tordera amb 17 assistents, constitueix la base per a aquesta nova etapa de gestió coordinada.